Com encara no veniu a classe, no podeu començar a veure les novetats que anam afegint, però vos obro la finestra "indiscreta" que vos apropa un poquet a noltros.
La porta de la nostra classe és un element important i no la podíem deixar així com estava. L'havíem de fer nostra i crec que ho hem aconseguit.
De vegades, les mirades que dirigim a les persones són molt més grans del que pensam. Les mirades xerren i diuen coses en silenci. Duen una bona càrrega emocional.Són part de la nostra identitat . No deixeu de mirar. Estau atents, observau i donau l'atenció que toca al que ens envolta.
A veure si vos agrada i vos convid a que quan pugeu, intenteu reconèixer cada una d'elles.
Després d'analitzar totes les mirades i d'intentar reconèixer totes, hi han hagut dues que no s'identificaven. Què hem fet? Mirar-nos els ulls bé als nostres miralls(que estan col·locats a l'espai sensorial). Ha estat tan graciós veure com es miraven els ulls i comparaven...
Al final, hem identificat cada una de les mirades i després hem anat més enllà. Algunes mirades semblen molt contentes i d'altres no tant. Queda conversa per fer un altre dia...Passa a passa i sense córrer.
Au, ara sí que és la NOSTRA classe...
Gràcies Caty! Quins ulls més guapos i tant plens d'interès! Que bé començar el dia recordant que important és mirar... Tant de bo conservin sempre aquesta mirada tan especial... Gràcies per ensenyar a saber mirar!
ResponderEliminar